La solitud de les persones.

Aquesta setmana m'ha cridat l'atenció un article de la revista speak up on parlen de les dificultats de la gent jove per mantenir els bons amics degut a la falta de temps per la feina i de com les noves tecnologies podem influir en la recerca de nous amics. He de dir que aquest estudi esta basat en enquestes fetes en joves dels EUA, però realment me donat compte que nosaltres hem seguit el mateix camí, i que la comunicació cada vegada és més difícil ó nosaltres mateixos la fem més complicada. He fet un acte de honestedat i he posat en la llista a totes les persones que conec, desprès he esborrat als familiars de sang, ja que encara que pugui dir que els meus germans són bons amics i no deixa de ser veritat en el meu cas, no estarien dintre del amics que vull trobar, he esborrat també a les persones que he conegut en las feines que he tingut i que he mantingut una relació d'amistat però als quals no hi veig fa temps, he esborrat a tots els amics de la meva infància que he tingut, però que per qualsevol problema ja porto temps sense veura'ls, he fet el mateix amb els veïns que conec però que no tinc una relació d'amistat, fins arribar a la llista que vull trobar, la llista dels amics de confiança, dels que pots parla de qualsevol problema i no et defraudaran mai, dels que pots sortir i emborratxar-te i saps que si quedes tirat al terra ell et donarà la ma per que t'aixequis, i he de dir que només ha sortit , de tota la llista d'amics que sempre he tingut, només em queda 1, segons la enquesta hem diu que he perdut 2.5 amics dels que fa vint anys deuria de tenir.

Potser estem perdent les reals del home, la societat.