Avui t'he vist, tenia ganes de gaudir una bona estona de tu, de la teva companyia, d'aquella companyia que només em pots donar tu, perquè només tu em dones la calma i el silenci necessari per poder pensar, relaxar-me i gaudir del silenci , omplir el meus pulmons d'aire, però d'aire pur, un aire que quan intento omplir-me d'ell inclús em fa mal, un mal que m'agrada perquè esta ple de vida. Perquè tu ets tant a prop meu, sempre al meu costat, sempre estimant-me, sempre omplint-me de llum, donant-me part de la teva llum, de la teva vida. Tu amb tanta vitalitat, amb tanta força però a la vegada tant indefens, envoltat sense voler de la companyia dels que pensen que ets infinit i que mai et passarà res, dels que pensen que tu sol pots sortir-te'n, dels que no hi pensen amb tu, dels que només tenen interessos econòmics i tot l'altre no els interessa, però la veritat es que aquesta vegada no, aquesta vegada ja t'han matat amb vida, ja han certificat la teva mort, i els que abans gaudien de tu ja no els importa, perquè si els importessis no haurien deixat que els que no t'estimen i no et coneixen arribessin tant lluny.
NO AL DESDOBLAMENT DE LA N-II PEL VILAR DE BLANES
0 comentaris:
Publica un comentari