Aquesta setmana han hagut dues notícies que m'han cridat l'atenció, la primera és la conmemoració dels bombardejos que va patir Barcelona ara fa 70 anys, i la segona és la tornada als diaris de Sr. Aznar amb les habituals sortides de to parlant de la guerra d'Irak.
Barcelona va patir els bombardejos de l'aviació italiana i alemanya, uns atacs ferotges que anavan a exterminar tota la població, els més débils. Era una nova forma de fer la guerra, una nova forma de torturar a la població, la cual va saber resistir tots els atacs amb la col.laboriació i 'esforç de tothom. La majoria dels que ara hi vivim no vam patir aquells atacs, hem tingut la sort de viure en pau, una pau que h'estat pagada amb la sang i la mort de molta gent, a la que inclús se'ls ha negat desde alguns mal anomenats partits democràtics el dret a la memoria. Amb el pretext de que no importa a ningú, que aixó no resolt els problemes cotidians de la gent, volen apagar la veu dels que si que volem onorar a tots els que van perdre la vida en una guerra inmoral, com ho son totes les guerres.
Per l'altre banda esta el pitjor dels presidents que ha tingut Espanya amb les seves declaracions, unes declaracions que demostren que encara estar al servei del seu patró, unes declaracions en les que fa palè que ell sempre ha viscut en l'opulència, i que no sap el que és viure sota el bombardeig dels avions, o de l'amenaça dels cotxes bomba. Que no ha viscut amb la por de no saber si avui serà l'ùltim dia que veuràs als teu familiars, o si podràs menjar o simplement viure trànquil en el teu pais amb els teus.
0 comentaris:
Publica un comentari