Les victimes de la guerra.

Aquesta setmana han hagut dues notícies que m'han cridat l'atenció, la primera és la conmemoració dels bombardejos que va patir Barcelona ara fa 70 anys, i la segona és la tornada als diaris de Sr. Aznar amb les habituals sortides de to parlant de la guerra d'Irak.
Barcelona va patir els bombardejos de l'aviació italiana i alemanya, uns atacs ferotges que anavan a exterminar tota la població, els més débils. Era una nova forma de fer la guerra, una nova forma de torturar a la població, la cual va saber resistir tots els atacs amb la col.laboriació i 'esforç de tothom. La majoria dels que ara hi vivim no vam patir aquells atacs, hem tingut la sort de viure en pau, una pau que h'estat pagada amb la sang i la mort de molta gent, a la que inclús se'ls ha negat desde alguns mal anomenats partits democràtics el dret a la memoria. Amb el pretext de que no importa a ningú, que aixó no resolt els problemes cotidians de la gent, volen apagar la veu dels que si que volem onorar a tots els que van perdre la vida en una guerra inmoral, com ho son totes les guerres.
Per l'altre banda esta el pitjor dels presidents que ha tingut Espanya amb les seves declaracions, unes declaracions que demostren que encara estar al servei del seu patró, unes declaracions en les que fa palè que ell sempre ha viscut en l'opulència, i que no sap el que és viure sota el bombardeig dels avions, o de l'amenaça dels cotxes bomba. Que no ha viscut amb la por de no saber si avui serà l'ùltim dia que veuràs als teu familiars, o si podràs menjar o simplement viure trànquil en el teu pais amb els teus.

Publicitat, NO GRÀCIES.

http://www.naturalistesgirona.org//index.php?id=202

És molt fàcil i la teva ajuda és fonamental.

Més Catalunya i més ERC.

Intentar discernir el perquè de la baixada d'alguns partits polítics h'estat tan pronunciada en aquestes eleccions a part de ser bastant complicat, és per un babau en política com jo una feïna impossible d'aconseguir. El que si tinc bastant clar és que la democracia s'esta empobrin, que la democracia que tant veneren els dos grans partits espanyolistes, és una democracia on la veu dels més desfavorits, de les minories s'esta apagant, el que em fa pensar que si en un "país" on no tothom tenim els mateixos drets degut a las lleis creades pels mateixos que no volen escoltar la nostre veu, no és possible que arribem mai a sentir-nos partícips d'aquest país. Desprès d'aquestes eleccions he sentit moltes opinions per la radio, he llegit molts periòdics on tothom intentar explicar el perquè de la baixada dels partits més petits. He vist que hi han opinions de tota mena, que si el vot menys radical a passat al PSOE, que si la por a que governi el PP, que si el bipartidisme, que si els dos debats van decantar el vot, que els vots d'ERC han anat a parar a CIU perquè estan enfadats pel fet d'haver investit a Montilla de president de la Generalita , etc....., segur que tothom te la seva opinió, sigui poc o més acertada. El que és realment evident és que ERC ha baixat molts vots, tants com 5 diputats, o sigui de 8 diputats hem passat a 3. És molt probable que hi hagi gent que entri dins del paquet de persones que han canviat enfadats amb uns i amb altres, encara que jo personalment no h'entengui. No puc entendre com els ideals d'una persona poden variar amb tanta facilitat. Es impossible que entengui com una persona pot votar a ERC i als 4 anys següents pugui votar a CIU. La meva opinió és que hi ha una bossa de persones amb una opinió molt canviant, una opinió que depèn dels estats d'ànim o de les situacions personals, inclús del que ells perceben de com esta el país. Aquesta situació és perfecta pels partits espanyolistes, ja que els permet mantenir l'hegemonia. ERC ha d'apendre a salvar aquesta situació, ha d'intentar que aquest vots canvians siguin d'una vegada per totes vots fixes, vots d'ERC. No crec que sigui el moment de discrepàncies internes, de lluïtes de poder, que son totalment lícites, però que hauríen de tenir el seu temps, ara toca reflexionar, ara toca unió i no donar la impressió de lluïta, ara toca més Catalunya, ara toca més partit i menys individualitats, ara toca més ERC.

Joan Puig i Cordón

Aquest diumenge a l'eleccions i han polítics que ho tenen molt més fàcil que altres per sortir elegits, ja que son el primers de las llistes. A ERC hi ha un polític d'aquells que sempre estan disposats a lluitar per les seves ideïes, un polític que no te un terme mig, però no perquè sigui un eixelebrat, ja que totes les seves actuacions son consensuades dintre del seu partit (encara que això els costi molt i molt d'entendre als que no pensen com ell), sino perquè ho sent,la viu, a nascut per la política. És d'aquells polítics que t'agrada o no el pots veure, és com la llimona de pell dura i cor amarga, però que esta carregat de propietats beneficioses. Tothom sap que alguna de les seves accions estan al llindar de l'irreflexió, i de ben segur molta gent s'enrecorda del seu bany en la piscina del Sr. Pedro J. Ramírez i Ágatha Ruíz del Prada tot intentar cridar l'atenció sobre el poder judicial per tal d'acabar amb els drets que alguns senyoritos encara tenen i volen seguir mantenir, el que l'ha comportat guanyar-se una qüantitat important d'enemics. Dons be aquest diumenge Girona pot decidir entre dues formes de fer política, la del PP, un partit amb un perfum a la dreta més franquiste, amb la seva representat Alicia Sánchez Camacho (encara per descobrir el que ha fet i vol fer per Girona) al capdavat i als que només els importa aconseguir el diputat que havien perdut per Girona, i d'aquesta forma poder arribar a la moncloa o donar soport i seguir confiant amb ERC donant el vot al Sr. Joan Puig i Cordón.
Jo ho tinc clar, la feïna ja esta feta, ERC amb Joan Puig porta quatre anys lluïtan per Girona, amb una feïna important, per això jo et demano que si vius a Girona, el diumenge vagis a votar i a votar amb valentia, a votar per Girona i per ERC.

No a la Mat

Si aquest cap de setmana no tens res a fer i estar en contra de la destrucció del nostre país, has d'anar a Girona.

No et quedis parat davant els insults i les injusticies.

No ens podem permetre que cap dels partits espanyolistes assoleixin la majoria absoluta o Catalunya patirà les conseqüencies, estem davant d'un repte molt important davant el rodet dels que volem seguir amb l'estatus de privilegi que dona el centralisme radical. Ens hi juguem molts dels projectes que tenim no solament els catalans sino també les veus dels més desfavorits, de les minories, dels que no són católics, dels que moltes vegades no tenen veu, si, dels que no tenen veu, perquè la majoria de vegades són els que tenen més a perdre.
Catalunya pot donar un pas endavant o dos enrera, tot depend de la valentia dels catalans; i catalans son tots els que vivim i treballem a Catalunya, no et confunguis, si les rodalies no funcionen correctament també pagares les conseqüencies, si l'aeroport de Barcelona és simplement un satelit del que hi ha a Madrid, tu també patires les conseqüencies.
Si estas cansat d'escoltar insults dels que no pensen com tu, si estas cansat de pagar amb els teus impostos a l'esglèsia, per tal de que ells visquin a costa de la teva feïna, si estas cansast de pagar un sou als monarques d'Espanya i veura com ells no han de pagar impostos i tu si, has de cridar, has de cridar ben fort, i només ho pots fer el diumenge amb el teu vot.

Hem de votar amb força.

Avui h'estat l'últim debat entre els liders dels dos partits majoritaris de la política espanyola, i la veritat no han dit ni fet res que puguin decantar el meu vot cap un d'ells. Per un canto tením la dreta més rancia i més radical, aquesta dreta tant i tant nacionalista, nacionalistes espanyolistes, es clar. Son un partit polític que van agafats de la ma amb l'esglèsia del senyor Rouco Varela, de la ma de l'esglèsia que vol entrar en la política per tal de seguir amb la mamella a la boca, per tal de segui mantenint el seu estatus de poder actual. Per l'altre banda tenin l'esquerra del senyor ZP, l'esquerra sonriem, aquella esquerra que encara que volguim donar l'imatge de esquerra moderna, segueix sent l'esquerra dels senyors Ibarra i Bono, una esquerra espanyolista on tot el que no sigui centralisme acaba per fer surar la verdaderes ideïes. Per tot això els catalans hem d'anar a votar, i ser valents, sobretot hem de ser valents, hem de tornar a dir a la dreta radical que fins que no és modernitzi, no la volem al nostre país, i també hem de controlar a l'esquerra espanyolista, i només és pot controlar amb els vots d'esquerra catalana.