El meu gat.

És diu lluna i és una gateta que en vaig trobar. Ara és la reina de casa.

He tornat

Després de molt de temps sense internet, al final un altre vegade puc entrar al bloc.

Blog.

Els blogs han supossat una finestra al mon per molta gent, una finestra que en molts casos no és podien obrir de cap altre forma, almenys no d'una forma tant sencilla. Normalment son com petits diaris on les persones fan un poti, poti de la seva vida, i sense més pretensions expresan estats d'anim,o serveixen de recull fotogràfic, també n'hi han de profesionals o persones amb alguna capacitat en els quals pots trobar informació que alguna vegada et pot servir per resoldre algun problema, en el meu cas h'estat una porta per sobreviure amb els problemas que em vaig troba'm amb la informàtica. En les passades eleccions han estat una caixa de sorpreses encara per obrir que molts polítics han volgut exprimir per tal d'intentar desacreditar als contrincants o guanyar adeptes (encara que hi han polítics que fa temps que l'utilitzaban). A mi no m'agrada catalogà de bons o dolents els blogs que vaig mirant o que em vaig trobam, simplement hi han formes d'explicar, o exterioritzar el que vols fer veure a la resta de persones que sumedes amb les teves nocions poden fer que el blog sigui més interesant i per tant més visitat. Aquesta setmana he trobat tres blogs totalment diferents. Un el vaig trobar mijatçant la radio, un mitjant de comunicació que sempre m'havia portat records molts agradables i que ultimament l'havia deixat de costat, aquest blog és el d'un noi que fa un viatge de Saragossa fins Xina, que no tindría més importancia sino fos perquè el fa amb bicicleta (he de dir que l'embeja "sana" em fa bullir la sang) http://delaexpoalasolimpiadas.blogspot.com/. Un altre és crec jo el blog de moda i suposo que tothom el coneix ja que aquesta setmana ha sortit a tots els mijants de comunicació per haber guanyat el premi al periodisme digital ORTEGA I GASSET http://www.desdecuba.com/generaciony/, i la veritat és que és un blog molt ben escrit, molt ben estructurat, és nota el nivell cultural de la persona que l'escriu i la capacitat per escriure. Jo sense voler extreure molts conceptes (el meu nivell o "desnivell" no m'ho permet), el trobo molt interesant perquè ens mostre que les formes de sotmetre a la població son molt variades i cada una d'elles mel cruel, a part de que crec que mai hem estat el suficienment agraïts als cubans. El tercer blog que he trobat m'ha semblat una mica desconcertant, no vull donar-li cap explicació ja que trobo molt difícil poder escriure un blog amb tanta informació i d'aquest tipus http://www.calmort.cat/.

Estimen al nostre país.

El problema de l'aigua cada dia és més preocupan, però em dona l'impressió que no fem tot el que podem fer, i que les alternatives que els polítics donan són tant dolentes que moltes vegades empitjoren la situació, això em porta a reflexionar si és que totes els actuacions que necessiten estudis per part dels serveis técnics, acaben per tenir el vistiplau dels mateixos técnics o la majoria de vegades acaben per imposar-es els interesos polítics. Quan fa falta sorra en les platges del Maresme el més fàcil és agafar-la de les platges de Blanes i desprès ja veuren, quan falten carreteres el més fàcil és passar pel mig del Vilar i arrasar la mica de pulmó d'aire que els queda als de Blanes, quan falta aigüa el més fàcil és anar al riu i agafar tota la que podem i si l'acabem assecant ja veuren el que fem, si als veïns els molesta fer la recollida porta a porta com per exemple a Vilassar doncs no passa res, doncs tornem a col.locar els contenidors al carrer encara que la gent acabi per deixar de fer la separació o la despesa que el poble ha fet se'n vagi a no res. Cada vegade soc més conscient que els polítics fam i desfam sense pensar en demà i que el que menys els importa en definitiva són els costos que a la llarga això comportarà a la població, i no només els económics sinó també els ambientals, que segurament són de més difícil reposició. No fa molt mirant una web vaig llegir " als que contaminan els rius els hi surt molt barat i als que necesitem l'aigüa del riu hens i surt molt car recuperar-ho " ( ara no em facis dir de qui era perquè tinc tan poca memòria que no puc recordar-lo i em sap molt greu per allò de, al Cesar el que és del Cesar ).
Tot això ho dic perquè al blog d'un polílic que per mi te molta credibilitat he vist que deïa"Els que gestionem, sabem que a vegades és difícil dur a la pràctica les teories. I en temes mediambientals, encara més. Ser ecologista a l'oposició és molt fàcil, però és quan s'està al govern que cal demostrar-ho ".
Crec que és veritat, que te tota la raó, però que cal canviar-lo, que en temes mediambientals no ens podem permetre equivocar-nos més, no ens podem permetre que els nostres fills i els fills dels nostres fills deixin de gaudir del nostre país i del nostre territori per no haver estat valents, o per estalviar-nos uns diners, cal donar un pas endavant i ferm i dir no a tot allò que destruexi el nostre entorn. Jo no soc partidari de cap trasvasament, de cap, és més no m’agrada cap actuació que rere fons tingui una alteració del medi natural, i molt menys si aquesta actuació no te uns temps molt delimitat i una tornada al seu estat natural.

Les victimes de la guerra.

Aquesta setmana han hagut dues notícies que m'han cridat l'atenció, la primera és la conmemoració dels bombardejos que va patir Barcelona ara fa 70 anys, i la segona és la tornada als diaris de Sr. Aznar amb les habituals sortides de to parlant de la guerra d'Irak.
Barcelona va patir els bombardejos de l'aviació italiana i alemanya, uns atacs ferotges que anavan a exterminar tota la població, els més débils. Era una nova forma de fer la guerra, una nova forma de torturar a la població, la cual va saber resistir tots els atacs amb la col.laboriació i 'esforç de tothom. La majoria dels que ara hi vivim no vam patir aquells atacs, hem tingut la sort de viure en pau, una pau que h'estat pagada amb la sang i la mort de molta gent, a la que inclús se'ls ha negat desde alguns mal anomenats partits democràtics el dret a la memoria. Amb el pretext de que no importa a ningú, que aixó no resolt els problemes cotidians de la gent, volen apagar la veu dels que si que volem onorar a tots els que van perdre la vida en una guerra inmoral, com ho son totes les guerres.
Per l'altre banda esta el pitjor dels presidents que ha tingut Espanya amb les seves declaracions, unes declaracions que demostren que encara estar al servei del seu patró, unes declaracions en les que fa palè que ell sempre ha viscut en l'opulència, i que no sap el que és viure sota el bombardeig dels avions, o de l'amenaça dels cotxes bomba. Que no ha viscut amb la por de no saber si avui serà l'ùltim dia que veuràs als teu familiars, o si podràs menjar o simplement viure trànquil en el teu pais amb els teus.

Publicitat, NO GRÀCIES.

http://www.naturalistesgirona.org//index.php?id=202

És molt fàcil i la teva ajuda és fonamental.

Més Catalunya i més ERC.

Intentar discernir el perquè de la baixada d'alguns partits polítics h'estat tan pronunciada en aquestes eleccions a part de ser bastant complicat, és per un babau en política com jo una feïna impossible d'aconseguir. El que si tinc bastant clar és que la democracia s'esta empobrin, que la democracia que tant veneren els dos grans partits espanyolistes, és una democracia on la veu dels més desfavorits, de les minories s'esta apagant, el que em fa pensar que si en un "país" on no tothom tenim els mateixos drets degut a las lleis creades pels mateixos que no volen escoltar la nostre veu, no és possible que arribem mai a sentir-nos partícips d'aquest país. Desprès d'aquestes eleccions he sentit moltes opinions per la radio, he llegit molts periòdics on tothom intentar explicar el perquè de la baixada dels partits més petits. He vist que hi han opinions de tota mena, que si el vot menys radical a passat al PSOE, que si la por a que governi el PP, que si el bipartidisme, que si els dos debats van decantar el vot, que els vots d'ERC han anat a parar a CIU perquè estan enfadats pel fet d'haver investit a Montilla de president de la Generalita , etc....., segur que tothom te la seva opinió, sigui poc o més acertada. El que és realment evident és que ERC ha baixat molts vots, tants com 5 diputats, o sigui de 8 diputats hem passat a 3. És molt probable que hi hagi gent que entri dins del paquet de persones que han canviat enfadats amb uns i amb altres, encara que jo personalment no h'entengui. No puc entendre com els ideals d'una persona poden variar amb tanta facilitat. Es impossible que entengui com una persona pot votar a ERC i als 4 anys següents pugui votar a CIU. La meva opinió és que hi ha una bossa de persones amb una opinió molt canviant, una opinió que depèn dels estats d'ànim o de les situacions personals, inclús del que ells perceben de com esta el país. Aquesta situació és perfecta pels partits espanyolistes, ja que els permet mantenir l'hegemonia. ERC ha d'apendre a salvar aquesta situació, ha d'intentar que aquest vots canvians siguin d'una vegada per totes vots fixes, vots d'ERC. No crec que sigui el moment de discrepàncies internes, de lluïtes de poder, que son totalment lícites, però que hauríen de tenir el seu temps, ara toca reflexionar, ara toca unió i no donar la impressió de lluïta, ara toca més Catalunya, ara toca més partit i menys individualitats, ara toca més ERC.